dilluns, 18 d’abril de 2016

No tot es escalar. "però casi"

Estar clar que no represento ni parlo en nom de la majoria dels escaladors del club, és només un punt de vista d'un escalador més.  Però n'estic segur que molts de vosaltres pensareu d'igual manera o haureu vist les coses semblants.

Des del principi que vam construir el boulder hidràulic ara deu fer 10 anys ja, i  després de la remodelació del pavelló vell de Sta Cristina d'Aro, no s'havia vist tanta activitat i gent emprenedora i amb ganes de fer coses fins ara. Durant el transcurs dels últims dos anys s'han fet moltes activitats i moltes coses en la secció d'escalada. I perquè els últims dos anys només? doncs perquè durant aquest temps ha sigut quan s'ha vist més implicació i motivació dels escaladors. S'ha fet un bon ambient d'escaladors. Des de els seus orígens quan es va construir no s'havia tornat a veure tanta implicació i gent motivada.




Si més no, això sembla que es el que passa quan totes les parts funcionen bé i et sents motivat, tot és molt més fàcil.

Només en un petit resum molt ràpid recordo que;

1.-Hem renovat la cara a l'estructura del bouder fent-li una bona pintada amb les inicials del club en gran.


2.-Hem anat renovant les preses velles i n'hem comprat de noves.



3.-Hem instal·lat llums (nostres) a cada columna per poder-nos-hi veure.



4.-Hem organitzat competicions d'escalada "opens".





5.-S'ha fet cobrir tots els matalassos en una sola lona per tal de millorar la seguretat i així evitar les separacions i forats entre matalassos.



Tot això ho hem pogut fer ja que només depenia de nosaltres, ara bé, quan les coses les han de gestionar terceres persones les coses es compliquen força, però hem insistit i hem seguit lluitant per;

6.-Millor els horaris per poder accedir a les instal·lacions com ara poder entrenar alguns dies d'estiu, o bé allargar la jornada d'horaris.

7.-Vam demanar també als responsables que es millores la instal·lació de llum. (6 mesos).

 


8.-Hem demanat en reiterades ocasions que es fes un manteniment o control dels hidràulics per seguretat (sense resposta).

9.-Una alternativa a la seguretat dels hidràulics va ser retirar-los, i fixar els panells del boulder, portem un any o més esperant l'actuació municipal o dels seus representants.

10.-Hem intentat millorar i adaptar la instal·lació de corda en desús per una zona de boulder, es va fer venir una empresa especialitzada per fer un pressupost tancat tal com ens van demanar. ( tal dia farà 1 any, o més i tot..).




Moltes d'aquestes accions han comportat alguns mal de caps, fins i tots pèrdua de temps, tant per les persones que les han reclamat com per les persones responsables de la seva execució. I és que no tothom està igual de disposat a col·laborar, ni tothom s'implica d'igual manera en les seves tasques.

No podem fer content a tothom esta clar, però tampoc podem fer tota la feina dels altres, i en el transcurs del temps ens hem adonant que per molts esforços i dedicació que hi posem per la part dels escaladors, no serveix de rés perquè ja no depèn de nosaltres mateixos,  ni està al nostre abast en la majoria dels casos, ens sentim frustrats perquè el nostre esforç i ganes de millorar la nostra activitat esportiva dins el municipi s'ha reduït a la mínima expressió.

Ens hem donat comte que per la majoria que no ens coneix no som més que un petit grup de quatre micos penjats en unes fustes de color vermell, blanc i negre situades en un racó al fons del pavelló d'esports, i que casi sempre s'ens veu darrer d'un estol d'activitats variades com ara hockey, fútbol, bàsquet, patinatge, zumba,etc...  moltes d'elles amb la seva música respectiva, la qual i per mala sort de la resta de gent que compartim el mateix espai,  no sempre és encertada en volum. I és que com dèiem abans no sempre plou a gust de tothom.


Aquesta es la nostra situació actual, ens sentim apartats i una mica abandonats per la gent que ens representa en aquest poble, tant des de el mateix club, que encara que només sembli un club de corredors , també hi han escaladors, ciclistes, arquers, alpinistes, barranquistes, etc...  com també dels responsables municipals als quals moltes vegades hem de transmetre les nostres necessitats.


Pensem que no s'estan fent les coses com es podrien fer, que es podrien fer millor, i que només cal fer la feina ben feta.

Al rocòdrom i boulder hi coincidim molts escaladors amb proposicions diferents, hi ha gent que venen només a practicar l'escalada , n'hi ha que venen a entrenar per millorar la seva escalada el cap de setmana, n'hi ha qui venen a veure els amics, n'hi han que venen per la seva afició a la muntanya, n'hi ha que venen perquè son socis del club i ho volen provar alguna vegada,  n'hi ha que s'ho agafen més seriosament i venen cada dia a entrenar, n'hi ha que entrenen per competicions,etc...  i tots som benvinguts.

Estem contentes d'on estem i on hem arribat, al mateix temps ens sentim frustrats per no poder avançar i millorar.

Al llarg dels últims mesos el nostre club ha passat per una serie de canvis en la seva organització i funcionament com a junta.

Tots sigui per al bé del club es clar, però lamentem les maneres en que s'han fet i el seu enfocament mono-esportiu.

Pensem que és una llàstima que un club tant gran "hem de reconèixer que és un club gran, en quant a socis i disciplines que l'integren" , deixi passar l'oportunitat d'explotar d'igual manera les altres secciones esportives que l'integren, i no tinguin l'oportunitat de promocionar-se, créixer i fer-se més grans, dins i fora del club.

Estic segur que està ple de socis que serien capaços de donar una empenta i col·laborar molt més en les seves respectives seccions, però això ja es un tema de junta i funcionament intern. La manera d'entendre-les ,de donar l'oportunitat i donar veu a aquestes seccions depèn de com ho entén i enfoca la junta actual.

Molts socis han passat per la nostra secció intentant donar una empenta, un cop de mà, i fer tot el possible per millorar-la, i molts d'ells per no dir la majoria han acabat desistint i abandonant-ho.

 A tots aquests socis escaladors que han passat per el nostre club o secció, als que han intentat donar un pas més en la nostra secció, i que finalment han acabat desistint, a tots aquests els hi dedico aquest escrit, perquè ells saben perfectament que és, i com et sents.

Sempre és bo deixar de mirar-nos el mèlic, allunyar-nos i mirar les coses una mica de lluny, buscar  altres opinions, i no ser esquerps als canvis.

Salut i bones escalades!

Cap comentari:

Publica un comentari