Matxacucas al Puigmal

" una retirada a temps sempre és una victòria ".

Jlloses.

Sanhibloc Sèrie 03

Un any més i ja en portem 3!

Alguns del membres de la secció d'escalada del matxacuca ens vam desplaçar el dissabte 12 de Gener cap a  Sant Hipòlit de Voltregà, en concret crec que vam ser uns 8 membres del club, barrejats amb altres companys que tot i no ser del club un cop allà tots som del mateix club, el de l'escalada i passar-ho bé.

Sant Hipòlit i les Masies ens van rebre amb una boira gèlida  gebradora, i una temperatura de -5ºC que ens convidava més que mai a entrar al rocòdrom de la Ceva a escalfar-nos amb els seu mític canó de foc!













Aquesta és una de les cites entre moltes altres, que molts dels matxacuques tenim apuntada a l'agenda i intentem no fallar-hi , i no només per el company de poble i escalador Miquel Roman que és un dels impulsors principals d'aquest open i que tanta gent coneixem, sinó per l'ambient, la esportivitat, la energia, música, varietat de boulders per a tots els públics, el gran muntatge i organització que comporta tot l'esdeveniment, entre moltes altres coses...

Albert

El dia començava a les 7:30 del matí per la gran majoria, almenys per mi.




Una part dels membres de l'expedició , Albert, Ramon, Gener, Sevi? ( la lesió no el va deixa venir) , sortien des de Llagostera i paraven a fer un bon esmorzar de forquilla per agafar forces.

Viu

L'altra part , Alvar, Viu, Calbet, Marc, Gerard i jo sortíem de St Cristina a les 8:30, al final a les 9 casi, recollint un altre company a l'aeroport i direcció Vic-StHipolit, i tot casi estrenant el magnific Eix que tenim ara per poder-li apretar a fondo!

Va ser arribar , inscriure'ns, i ja estàvem tots penjats de les preses escalfant i començant a marcar un a un els 32 blocs preparats per l'ocasió.

Els Blocs i problemes eren de bon fer, podem dir que no n'hi havia cap d'impossible, tot i que fossin molts pocs els privilegiats que varen poder completar tots els 32 blocs com ara en Marc Muñoz.

Ramonet

A les 10 del matí encara érem pocs els que ja estàvem escalfant i començant a provar els blocs, però poc a poc la sala es va anar emplenant fins al punt que crec que ja hi érem tots, en algunes ocasions fins i tot era preferible moures i buscar un lloc una mica menys massificat, però en cap moment va ser agobiant.

Alberto

Els nens i nenes més jovenets eren els que més bé s'ho passaven i provaven tot tipus de bloc sense miraments en la seva dificultat, te'ls trobaves penjats per tot arreu , són el futur, i en aquesta prova del Sanhibloc saben que hi tenen una molt bona oportunitat per disfrutar igual que els grans, ser finalistes, guanyar premis i oferir-nos una gran final com vam poder veure.

 

Sense donar-nos-en conte ja havien passat 4 hores ! et miraves la cartolina i veies que allò no s'acabava mai! Alguns altres ja feia estona que havien acabat de fer tots els blocs :) , esta clar que passarien a la final..

La Maria !

 D'altres com en Manolo arribaven per sorpresa a l'hora de dinar,  mentre la gran majoria ja sense pell i esgotats estàvem disfrutant del sol que es va aixecar i de les magnifiques botifarres catalanes a la brasa que ens va preparar l'organització.

Després del petit àpat, va venir el més dur de tot el dia , que fem ara ? pleguem ja? fem una mica més? intentar reprendre la marxa i el ritme del matí no va ser fàcil,   el cos ja no estava tant despert i les sensacions ja no eren tant fresques, alguns encara vam intentar tornar-ho a donar tot,  escalfar la pell al canó va ser el més fàcil, escalfar la pell a les preses ja no tant,  de forces encara en quedaven , però la pell deia que prou, tornar a provar de treure aquells blocs que tant es resistien abans de dinar va ser tot un repte.

Alvar

L'espera per el començament de les finals és va fer una mica eterna, però els equipadors necessitaven el seu temps per preparar les vies, i finalment van començar les finals, primer amb els infantils, després amb els juvenils, i finalment l'absoluta, on un any més en Marc Muñoz es va endur la victòria molt merescuda i ben treballada.

En l'entrega de premis crec que van ser molts pocs els que no els hi va tocar rés, botelles de xampany, samarretes, magnesi, Una corda, etc... , casi tots van sortir amb les mans plenes.

Tota una experiència com cada any, al pròxim més.

Crònica Jlloses

Gener

Marc

Manolo

Jordi

El podi

APRETANT ELS DITS ALS ÚLTIMS OPENS D’ESCALADA

1.       OPEN DE CAMALLERA:

En aquest darrer més de desembre i aquest inici de gener, els escaladors del Matxacuca han participat en dos proves indoors, dins de la modalitat Open.

La primera prova es va disputar el dia 29 de desembre, a Camallera. Es tractava d’inaugurar una estructura de boulder dins del pavelló municipal del poble, amb un seguit de 30 blocs per resoldre en aproximadament 3 o 4 hores. Els blocs estaven graduats des del V, fins al 7B (modalitat bloc). Llavors les finals, consistien en resoldre quatre blocs, en 4 minuts per cada finalista i sense poder veure com escalaven els altres companys. Això donava un plus d’emoció i competició, ja que és el format que feien servir en els últims anys en campionats oficials.

De la secció del Matxacuca, varen anar; En Manolo Murillo, Albert Guerrero, Ruben Moreno, l’adoptat de Llagostera Jordi Gener i en Marc Muñoz.

Cal destacar el bon ambient de la competició, ja que gairebé tots els escaladors eren coneguts del Baix/ Alt Empordà i del Gironès; la qualitat dels blocs i els podis que van caure per part dels nostres escaladors: 4t lloc per l’Albert Guerrero, 3r lloc Manolo Murillo i 1r lloc pel Marc Muñoz.

2.       OPEN 3a EDICIÓ SANHIBLOC:

El dissabte 12 de gener, es va disputar la competició més esperada de tota Osona. Es tracta de l’exitós Sanhibloc, disputat per tercera edició. Es van muntar un total de 32 blocs de la mà d’importants escaladors com el propi campió mundial i vigent sub-campió; Ramonet, Mikel Román, Kiko Martínez, Shirleys Noriega, Carlos Catari, Xevi Sava, Carles Redorta i Aitor Fernández.

Va haver-hi un gran nombre de participants de totes les categories, amb escaladors molt forts. De la secció Matxacuca, la participació no podia ser menor: Jordi Viu, Albert Calvet, Albert Guerrero, Manolo Murillo, Jordi Lloses, Alvar Alvarez i els nostres amics propers; Jordi Gener, Ramon i Nini. També havia una alta participació d’amics de la Golem, o d’altres indrets de Barcelona i rodalies. En resum, molta participació i fanatisme.

Després de una classificatòria molts intensa i d’un bon entrepà de botifarra de la plana, vàrem passar 8 finalistes a la final, dels quals un d’ells era en Marc Muñoz. Alguns dels nostres escaladors varen quedar força a prop, però calia encadenar tots els blocs o tots els blocs menys 3 com a molt per poder passar. En Marc i un altre participant van poder encadenar-ho tot.
Les finals consistien en 3 blocs diferents, tècnics i amb dos intents només per solucionar-los.
Finalment, la final va donar lloc a la victoria del Marc Muñoz, seguit dels seus companys Jordi Soler i Carles Torreblanca.

Cal destacar la participació de moltes patrocinadors en aquest esdeveniments com Camp IV, Didak’s Holds, Moais Rock, Charko, Faders i Fixe, Tsunami Climbing i d’altres.

 
Esperem des de la secció d'escalada, que aquest any 2013 sigui molt profitòs per a tothom, desitjant tots plegats poder començar a entrenar fort al boulder i seguir disfrutant d'allò que ens agrada tant!!!
A muerte!!!