Alguns del membres de la secció d'escalada del matxacuca ens vam desplaçar el dissabte 12 de Gener cap a Sant Hipòlit de Voltregà, en concret crec que vam ser uns 8 membres del club, barrejats amb altres companys que tot i no ser del club un cop allà tots som del mateix club, el de l'escalada i passar-ho bé.
Sant Hipòlit i les Masies ens van rebre amb una boira gèlida gebradora, i una temperatura de -5ºC que ens convidava més que mai a entrar al rocòdrom de la Ceva a escalfar-nos amb els seu mític canó de foc!
Aquesta és una de les cites entre moltes altres, que molts dels matxacuques tenim apuntada a l'agenda i intentem no fallar-hi , i no només per el company de poble i escalador Miquel Roman que és un dels impulsors principals d'aquest open i que tanta gent coneixem, sinó per l'ambient, la esportivitat, la energia, música, varietat de boulders per a tots els públics, el gran muntatge i organització que comporta tot l'esdeveniment, entre moltes altres coses...
 |
| Albert |
El dia començava a les 7:30 del matí per la gran majoria, almenys per mi.
Una part dels membres de l'expedició , Albert, Ramon, Gener, Sevi? ( la lesió no el va deixa venir) , sortien des de Llagostera i paraven a fer un bon esmorzar de forquilla per agafar forces.
 |
| Viu |
Va ser arribar , inscriure'ns, i ja estàvem tots penjats de les preses escalfant i començant a marcar un a un els 32 blocs preparats per l'ocasió.
Els Blocs i problemes eren de bon fer, podem dir que no n'hi havia cap d'impossible, tot i que fossin molts pocs els privilegiats que varen poder completar tots els 32 blocs com ara en Marc Muñoz.
 |
| Ramonet |
A les 10 del matí encara érem pocs els que ja estàvem escalfant i començant a provar els blocs, però poc a poc la sala es va anar emplenant fins al punt que crec que ja hi érem tots, en algunes ocasions fins i tot era preferible moures i buscar un lloc una mica menys massificat, però en cap moment va ser agobiant.
 |
| Alberto |
Sense donar-nos-en conte ja havien passat 4 hores ! et miraves la cartolina i veies que allò no s'acabava mai! Alguns altres ja feia estona que havien acabat de fer tots els blocs :) , esta clar que passarien a la final..
 |
| La Maria ! |
Després del petit àpat, va venir el més dur de tot el dia , que fem ara ? pleguem ja? fem una mica més? intentar reprendre la marxa i el ritme del matí no va ser fàcil, el cos ja no estava tant despert i les sensacions ja no eren tant fresques, alguns encara vam intentar tornar-ho a donar tot, escalfar la pell al canó va ser el més fàcil, escalfar la pell a les preses ja no tant, de forces encara en quedaven , però la pell deia que prou, tornar a provar de treure aquells blocs que tant es resistien abans de dinar va ser tot un repte.
 |
| Alvar |
En l'entrega de premis crec que van ser molts pocs els que no els hi va tocar rés, botelles de xampany, samarretes, magnesi, Una corda, etc... , casi tots van sortir amb les mans plenes.
Tota una experiència com cada any, al pròxim més.
Crònica Jlloses
 |
| Gener |
 |
| Marc |
 |
| Manolo |
 |
| Jordi |
 |
| El podi |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada