dilluns, 21 de gener de 2013

Sanhibloc Sèrie 03




Un any més i ja en portem 3!

Alguns del membres de la secció d'escalada del matxacuca ens vam desplaçar el dissabte 12 de Gener cap a  Sant Hipòlit de Voltregà, en concret crec que vam ser uns 8 membres del club, barrejats amb altres companys que tot i no ser del club un cop allà tots som del mateix club, el de l'escalada i passar-ho bé.







Sant Hipòlit i les Masies ens van rebre amb una boira gèlida  gebradora, i una temperatura de -5ºC que ens convidava més que mai a entrar al rocòdrom de la Ceva a escalfar-nos amb els seu mític canó de foc!













Aquesta és una de les cites entre moltes altres, que molts dels matxacuques tenim apuntada a l'agenda i intentem no fallar-hi , i no només per el company de poble i escalador Miquel Roman que és un dels impulsors principals d'aquest open i que tanta gent coneixem, sinó per l'ambient, la esportivitat, la energia, música, varietat de boulders per a tots els públics, el gran muntatge i organització que comporta tot l'esdeveniment, entre moltes altres coses...

Albert




El dia començava a les 7:30 del matí per la gran majoria, almenys per mi.




Una part dels membres de l'expedició , Albert, Ramon, Gener, Sevi? ( la lesió no el va deixa venir) , sortien des de Llagostera i paraven a fer un bon esmorzar de forquilla per agafar forces.



Viu
L'altra part , Alvar, Viu, Calbet, Marc, Gerard i jo sortíem de St Cristina a les 8:30, al final a les 9 casi, recollint un altre company a l'aeroport i direcció Vic-StHipolit, i tot casi estrenant el magnific Eix que tenim ara per poder-li apretar a fondo!

Va ser arribar , inscriure'ns, i ja estàvem tots penjats de les preses escalfant i començant a marcar un a un els 32 blocs preparats per l'ocasió.

Els Blocs i problemes eren de bon fer, podem dir que no n'hi havia cap d'impossible, tot i que fossin molts pocs els privilegiats que varen poder completar tots els 32 blocs com ara en Marc Muñoz.



Ramonet


A les 10 del matí encara érem pocs els que ja estàvem escalfant i començant a provar els blocs, però poc a poc la sala es va anar emplenant fins al punt que crec que ja hi érem tots, en algunes ocasions fins i tot era preferible moures i buscar un lloc una mica menys massificat, però en cap moment va ser agobiant.






Alberto


Els nens i nenes més jovenets eren els que més bé s'ho passaven i provaven tot tipus de bloc sense miraments en la seva dificultat, te'ls trobaves penjats per tot arreu , són el futur, i en aquesta prova del Sanhibloc saben que hi tenen una molt bona oportunitat per disfrutar igual que els grans, ser finalistes, guanyar premis i oferir-nos una gran final com vam poder veure.

 

Sense donar-nos-en conte ja havien passat 4 hores ! et miraves la cartolina i veies que allò no s'acabava mai! Alguns altres ja feia estona que havien acabat de fer tots els blocs :) , esta clar que passarien a la final..



La Maria !
 D'altres com en Manolo arribaven per sorpresa a l'hora de dinar,  mentre la gran majoria ja sense pell i esgotats estàvem disfrutant del sol que es va aixecar i de les magnifiques botifarres catalanes a la brasa que ens va preparar l'organització.

Després del petit àpat, va venir el més dur de tot el dia , que fem ara ? pleguem ja? fem una mica més? intentar reprendre la marxa i el ritme del matí no va ser fàcil,   el cos ja no estava tant despert i les sensacions ja no eren tant fresques, alguns encara vam intentar tornar-ho a donar tot,  escalfar la pell al canó va ser el més fàcil, escalfar la pell a les preses ja no tant,  de forces encara en quedaven , però la pell deia que prou, tornar a provar de treure aquells blocs que tant es resistien abans de dinar va ser tot un repte.

Alvar
L'espera per el començament de les finals és va fer una mica eterna, però els equipadors necessitaven el seu temps per preparar les vies, i finalment van començar les finals, primer amb els infantils, després amb els juvenils, i finalment l'absoluta, on un any més en Marc Muñoz es va endur la victòria molt merescuda i ben treballada.

En l'entrega de premis crec que van ser molts pocs els que no els hi va tocar rés, botelles de xampany, samarretes, magnesi, Una corda, etc... , casi tots van sortir amb les mans plenes.

Tota una experiència com cada any, al pròxim més.



Crònica Jlloses





Gener

Marc
Manolo





Jordi
El podi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada