2º Prova Copa Catalana De Bloc "Sala Ingravita" Igualada

El passat Dissabte 8 de Juny es va disputar la 2º prova del circuit de la Copa Catalana de Bloc, aquest cop però,  vam anar-hi l'Àngel i en Jordi sols , el Coach-Matxacua Dani, i l'Albert no ens van acompanyar.

Sortíem més o menys cap a les 12 del matí, agafem cotxe , autopista , i en 2 horetes ja érem a la Sala Ingravita.

Formalitzem les inscripcions, saludem a la gent  "cada vegada més coneguda" que també fa el circuit , i flipem amb la sala!!, comencem a inspeccionar, resina per aquí, resina per allà, més resina per aquí, infinitats de joguets varis per escalfar , bar, barra, slackline, gimnàs, menjar, festa, i sala nova per estrenar durant la copa , que més podem demanar? tot un luxe !

Comença la Copa i com era d'esperar, ens toca esperar, i esperar, durant tot el matí ja s'ha disputat la prova dels infantils, però ara la tarda ens toca als juvenils, femenina, veterans, i absoluta, si si, sempre som els últims i els que tenim que esperar més ! quina creu ! , a la sala de tortures ja no sabem com entretenirnos-hi! ja no sabem si toca relaxar-nos o toca activar-nos....

Per fi ens toca, aquest cop també son 40' per realitzar 5 blocs, som uns 15 participants en absoluta.
A diferència de la 1º prova, ens relaxem més i ens ho agafem amb una mica més de calma "que no vol dir relax", sinó que fem uns bons intents, i uns bons reposos, i anem esquivant les aglomeracions, tots ens repartim força bé.

Diria que vaig fer com uns 2 pegues al primer bloc, 2 pegues al 2º, 3 peques al 3º, 3 pegues al 4º, i 6 pegues al 5º bloc, no està gens malament! sinó fos per el resultat, que va ser que no vaig encadenar cap d'ells !! ni jo , ni l'Angel.

Ens vam quedar una mica lluny de les finals aquesta vegada, el grau de dificultat va pujar una miqueta més en comparació a la 1º prova, i els participants també eren molt bons,  però no es cap excusa, ja que després de la classificatoria, ens vam dedicar a repassar-los un a un, i tant jo com l'Àngel en vam poder encadenar més d'un.

Tot i així vam passar-ho molt bé, i va ser una altra experiència molt positiva que ens vam endur cap a casa.
Abans de marxar però, vam anar a gaudir de les finals, on en primera posició, en Marcos Juver es va passejar per tots els blocs encadenant-los al primer intent, literalment en Marcos flotava per la resina.
En segona posició, en Tino Lois , i en Tercera posició i molt disputada per el jove Pol Roca.

Ara ja toca esperar  fins la 3º prova de la copa catalana que es disputarà el 21 de Setembre al Club excursionista reddis de "Reus".


Video ;
2ª Prova Copa Catalana from yous on Vimeo.

Poseidon

Aprofitant que aquest dilluns 20 de maig alguns de nosaltres teniem festa de la feina, 2 membres del grup d'escalada matxacuca, en Jordi Megatrón i en Dani acompanyats de l'Irene de Llagostera ens dirigim a L'Estartit a gaudir d'un dia d'escalada.

El nostre primer objectiu era la via llarga anomenada POSEIDON. Primera parada a l'oficina de turisme de l'Estartit on per 2 euros ens fem amb la resenya de la via, perfectament plastificada i amb un forat per penjar del mosquetó.



Una resenya molt complerta i que ens va ser de gran ajuda.

La via Poseidon va ser equipada el 10-12-2012 per Zoilo Pintiado i Pep Castro. El grau es de V+ obligat, tot i que hi ha un parell de plaques de 6a i 6a+.

Per fer-la en tindrem prou amb bagues per reunió, 12 cintes i el material habitual (corda de 60 metres, arnés, casc i peus de gat).

Aparquem molt aprop del peu de via i mentre preparem el material ens adonem que ens hem deixat alguna cosa i que no podrem escalar els 3 la via, només dos serem els escollits. L'Irene que portava dos dies de festa major, jeje s'ofereix per descansar a peu de via i ens cedeix l'honor d'escalar als dos nois! Gràcies!!
En Jordi comença amb el primer llarg de 30 metres i amb força rapidesa ja el tenim a la primera reunió. Només hi ha un paset de V+ que s'ha de mirar una mica però aviat en treu la solució.

Per fi em toca començar, s'ha de dir que es la primera via llarga que faig, i ben bé no sabia el que em trobaria. Amb alguna dificultat més en alguns pasos de V i el V+ i amb els ànims i ajuda de l'Irene des de baix i els consells d'en Jordi aconsegueixo arribar a la primera reunió.



Allà en Jordi està una mica preocupat perqué uns núvols una mica amenaçadors poden fer-nos la guitza i complicar-nos la vida. Finalment decidim seguir amunt i confiar en la nostra sort que no ens fallarà!
En Jordi es posa amb el segon llarg també de 30 metres on trobem una placa de 6a+ amb bones mans una mica allunyades però ho supera amb facilitat!

Torna a ser el meu torn... fico la mà sobre la primera pedra per anar cap amunt i arranco una pedra de la mida d'un pà de pagés que se'n va cap abaix repicant contra els arbres! Després de superar el sobresalt tiro cap amunt i em trobo amb la placa de 6a+! Uff! Aixó ja és mes del que he fet mai! jeje! Després de mirarmho una mica, escoltar els consells i descansar força aconsegueixo superar el repte.



Arribo a la segona reunió i ja tinc els peus que no em responen, em trec els gats i ja estic molt millor! Hem superat més de la meitat de la via, ja que els dos últims llargs són de 20 i 15 metres respectivament. Amb el tercer no tenim problemes per superar-lo i l'ultim de 15 metres, només te una paret de 6a, només són dues xapes que en Jordi supera sense dificultat, però que a mi em torna a costar lo meu!!

Finalment arribem a dalt de tot de la via, després d'unes 3 hores, però molt satisfets, gaudim d'unes vistes privilegiades de les illes medes, costa brava i part de l'Empordà!!

 
 


Tornem al cotxe baixant per un corriol on ens espera l'Irene i decidim baixar a l'Estartit a menjar algo i recarregar forçes!!

Ja ben entrada la tarda, pensem en arrodonir la jornada al sector d'escalada esportiva de Rocamaura. En Jordi obre un V com qui puja les escales de casa, l'Irene també fa la via amb facilitat i a mi em passa factura el cansament del matí i em costa lo meu. jeje! Decideixo que la jornada ha acabat per mi. En Jordi i l'Irene encara tenen forçes per probar un V+ que només presenta un problema al paset final, però que els dos encadenen com uns cracks!




Finalment cansats i satisfets de la jornada d'escalada que hem viscut enfilem cap a casa amb la seguretat de que aviat tornarem per aquestes terres!!

Dani.

Poseidon

La TestaBloc De Golem

Dissabte passat 11 de Maig del 2013, cinc integrants del Matxacuca ens vam mobilitzar cap a la TestaBloc de la Sala Golem a Arenys de Munt.

En Pawel, L'Alberto, Megatrón , l'Àngel i la Olga com a integrants dels Matxacacucas , acompanyats de la Juditx2 "&Valentina&", en Gener, la Miriam, en Ramonet, la Cristina , i més gent de la Sala Freebloc de Bcn.

Tots vam poder gaudir d'un event excepcional on podies gaudir de infinitat de blocs creats per les marques representats dels peus de gat que tenies a disposició per emprovar.

Jo personal-ment vaig provar-me primer de tot i sense pensar-m'ho el nou model no-edge (canto rodó) de "la Esportiva", no els vaig poder disfrutar gaire, m'esperava una altra sensació i vaig pensar que serien millor en roca, però no n'estic segur...

Seguidament vaig anar a per els que m'agraden més, els Shaman de "Evolv", aquest ja els coneixia i sabia que m'anirien bé.

Vaig tornar a canviar de gats i vaig provar-me els Solution de "la Esportiva", per mala sort el meu número en aquell moment estava agafat, doncs vaig provar seguidament els nous "tenaya" Oasi, el qual a tots va agradar molt , però jo no vaig acabar de veure-hi el que els altres hi veien.....;)

Doncs encara em quedaven varies marques per provar i seguidament va ser el torn de els "Edelrid" Blizzard, o algo així , no estan malament però ja tenia els peus força maxacats dels números petits i d'hores i hores d'escalar, i vaig decidir tornar a demanar els meus Shaman, que s'adapten millor al meu peu...  :)

Per 10€ vam poder gaudir d'una jornada d'escalada que incloïa ,samarreta , entrepà , beguda, test de peus de gat, i un sorteig amb infinitat de regals dels esponsors de l'event.

aquí teniu un vídeo..

TestaBloc from yous on Vimeo.

Megatrón

1ª Copa Catala de Bloc 2013

El passat dissabte 27 d'Abril , 4 integrants de la secció d'escalada del matxacuca vam desplaçar-nos cap a Barcelona per participar en la nostra primera Copa Catalana de Bloc, en Dani però no va participar ja que ha començat aquest any a escalar, però va fer una feina molt important ! ens va fer suport logístic i moral , molt necessari el Coach i mànager :) !  Gràcies!

La intenció ja venia de l'any passat, i aquest any hem dit que si o si! Cal dir que ha faltat en Manolo que no ha pogut venir i que en tenia moltes ganes, ànims !

Àngel al 1º bloc

Esperant torn..

Crec que ja tocava que participéssim en alguna Copa Catalana ! a part d'en Marc Muñoz que ja porta uns anys i ja n'és un veterà, per nosaltres ha sigut tota una experiència, objectiu i repte superat.

Hi han agut diversitat d'opinions i de sensacions del que ha sigut aquesta 1º prova de la Copa , algunes a favor i altres encontra.

Un dels objectius parlats durant el trajecte va ser finalitzar un dels 5 blocs !, si si, només 5 blocs !

Climatològicament el dia no pintava gens bé, i de fet el pronòstic des de feia dies ja avisava de pluja, això però, com molts us deureu esta preguntat no hauria d'afectar gaire en la realització de la Copa, ja que en ser un esport de resina, és fàcil anticipar-se i prepar-ho tot per una bona copa catalana indoor !

Imatge de la Sala dels Bous

Categoria femenina.

I així va ser, es va disputar indorr, però quin indoor!!!  i no m'estic queixant però..... bueno si, si m'estic queixant, personalment opino que la sala era massa petita, i que no mereixia ni complia les necessitats mínimes per disputar-hi una Copa Catalana, no seguiré dient rés més perquè els que van ser-hi ja ho sabem i compartim la mateixa opinió.
 

El que si que no em puc queixar és del muntatge, la organització , els equipadors, i les ganes que hi vam posar tots els assistents, enhorabona i sort de tots per tirar això endavant.

Amb molt fàcil accés , arribem a les instal·lacions de la Universitat Ramon Llull de La Salle, accedim cap a les instal·lacions soterrànies on hi tenen de tot, formalitzem les inscripcions, i entrem a la zona d'aïllament , en aquest cas com que la pluja ha espatllat la festa , no tenim zona d'escalfament, però si un molt bon gimnàs on hi passarem hores esperant el nostre torn, primer surten juvenils, femenina, i després el torn de la categoria absolut.

Jordi al 1º bloc                                 Albert al 1º Bloc                                                                      

Abans de tot ens hidratem molt bé, l'Angel treu un líquid estrany, barretes i coses rares..    fem exercicis d'escalfament , bici estàtica, màquines estranyes que no sabem ni com pujar-hi, peses, equilibris amb pilota de goma, traccions amb un braç : ), exercicis en general per activar-nos una mica i passar l'estona.
Sort que no estavam sols perquè l'estona d'espera es va fer llarga entre els nervis i les ganes de donar-ho tot.

Finalment arriba l'hora de la veritat, ens convoquen , ens informen, repartiment de dorsals, i entrem a la sala de la competició.

Angel al 1º bloc

Albert al 1º bloc, Jordi al 2º

Primer de tot ens expliquen els blocs d'un en un, quines preses són, d'on surts i on s'acaben, un cop explicats on i com són els 5 blocs, tenim 35 minuts per realitzar-los, però 35' no pas sol! sinó entre tots, tots a l'hora, i per no barallar-nos hi ha un àrbit per bloc, tots tenim la nostra cartolina on l'àrbit anirà anotant els blocs i els intents realitzats.

Si no m'equivoco 35 minuts dividit entre 5 blocs, són 7 minuts per bloc,  estaria bé si fossin 7 minuts per mi sol, però els hauré de compartir entre tots els altres participants, així que comença la festa!

Angel al 1º bloc.

Estres , tensió, nervis, l'important es fer-los al primer intent, cosa que només em passa amb un dels 5 blocs, l'Angel i l'Albert encadenen un altre bloc diferent al meu, jo però el faig i ho reconec amb una mica de polèmica ja que vaig tocar part de la cinta que precintava una part de la presa que crec que no valia tocar, l'àrbit però no em diu rés i mel dona com a vàlid.



Intento tornar a provar el bloc que han encadenat l'Albert i l'Angel, el qual en el pas conflictiu i també per variar, polèmic, l'Angel va ser qui va començar la festa i va posar a prova els àrbits fent un moviment que la organització no havia pensat que es pogués fer.

D'aquesta manera tothom es va apuntar a la cua d'aquest bloc per fer-lo igual que ell, i jo en vaig ser un també, però per temps ja no mel van deixar provar.



En conclusió , el grau general dels blocs en la eliminatòria de la copa catalana , és només una opinió, però diria que rondava entre el 6c i 7a com a molt dir.....  crec que tots eren assequibles, però l'efectivitat era un factor clau i molt important en una eliminatòria.

Feliçitar als guanyadors d'aquesta primera prova de la Copa;
1º Àlex Granados
2º Carles Redorta
3º Ignacio Calvo

En General molt bon regust de boca per ser la primera experiència com a copa catalana.

Ens ho vam passar molt bé que és el més important, i repetirem a la 2º prova que serà el dia 8 de juny a la sala ingravita d'Igualada.

Els Team.

Foto Finish

Open d'Escalada en Bloc a "Gravetat Zero" Terrassa

Dos integrants de l'associació esportiva matxacuca van participar aquest passat dissabte 6 d'abril al 2º Open d'escalada en Bloc organitzat per la sala Gravetat Zero de Terrassa.
Una Senyora Sala com deu mana!

Paret per tot arreu, bolos enormes, desploms i placa, un senyor campus de 5m quadrats per cada cara, petit gimnàs, i molt bona gent que ho organitza i ho tira endavant cada dia.

L'open començava a les 10 del matí , vam ser força puntuals, i les classificacions finalitzaven a les 14:30 , tres hores per dinar i a les 18:00 començaven les finals, infantils, femenina, promoció i absoluta.

Jo per la Categoria absoluta i en Dani per la de promoció, tant per la seva com per la meva part vam fer molt bon paper i vam estar apunt de classificar-nos els dos.

L'error més greu va ser no informar-nos dels punts que sumaven cada un dels blocs encadenats, per la meva part vaig encadenar 43 dels 50 blocs, deixant els més difícils per al final quan ja no tenia forces, però si saps el que sumen els blocs difícils, era fàcil passar a la final, ja que només fent 2 blocs estaves més que classificat :), un bloc de 6b valia 50 punts, un de 7a 400, i un de 8a 3200, jo vaig sumar 3110 punts , evidentment no vaig fer cap de 8a   :)

Bona jornada !

INTRÈPIDA SIRENA

INTRÉPIDA SIRENA

Hace un año un amigo me comentó que habían reequipado una vía larga en la Escala, que se llamaba “Intrépida sirena”, y que tenía buena pinta. Pasó el tiempo y en una salida frustrada por el clima, donde terminamos apretando en resina, salió nuevamente  el tema de la Intrépida, esta vez con el Rubén y el Jordi. La vimos en el teléfono del Rubén mientras viajábamos en el coche, cosas de la tecnología.

Pues bien, que esta semana vamos, que llueve, que el rapel, que la barca, pasó casi un año, mi amigo dejó de escalar y al final decidimos ir el Jordi y yo. ‘vamos en barca’, no que me mareo, ‘entonces rapel’, sí, así de fácil se dice. La salida desde un árbol (gracias madre natura). ¿Sigo las chapas? ¡Je, je, je! ¿Hacia dónde? Jordi me mira desde arriba y con una sonrisa me dice   lo dejamos para otro día?’ y yo a cuatro metros del árbol, ‘¡Ahora no!’. Para abajo, en estilo araña. Bajo hasta la 1ª R, viene el Jordi y desciendo, la 2ª y la 3ª, esta vez chapando la cuerda, para no alejarme de la pared. Miro lo que queda por rapelar ¡y veo una cascada que baja por la vía! En eso viene el Jordi y me dice que siga, que no pasa nada. Yo lo miro incrédulo y me encomiendo a los Dioses.

Pues bien, para abajo, hacia la izquierda, musgo y sal mis compañeros, llegamos al pie de la pared; ¡Una sensación hermosa!, un paisaje espléndido, el mar, una isla… y llega el Jordi ‘¡¡Ostias!! Si esto es una piscina’. Sí, sí, no te equivocas. Ahora para arriba. Sale el Jordi 1r largo 40ª mtrs., levemente desplomada. A él lo veo bien, confiado, un paso delicado en la travesía, más por la sal en la roca que por otra cosa. Alejes normales ‘¡R!’ grita. Me toca, me despido del mar, se aleja debajo de mis pies, me asombro de lo que hizo mi compañero. La pared es como el WaterWorld; y no te cojas a lo negro, que parece lubricante usado. Llego con Lloses, cambiamos de punta, subo la primera chapa,  ¡ ZAS!! una parte de la pared se niega a que la use y sale volando hacia al mar,!!!! que cagaso. Venga ,  que abra las piernas y que suba, vale, para arriba, se desploma un poco, presas buenas 13mts. 5ª+ llego a la R, mi antebrazo dice  basta. El misil Lloses sale hacia el cielo y se va a encargar de abrir el resto de la vía, llevarme a casa, encadena de un tirón a 3º y 4º largo –un máquina-, sereno y constante. Yo lo sigo, ¿un puente de roca psicológico? Vaya cabeza mi compañero, aconsejo equiparlo.


Queda el último largo, 5º+ , otra vez lo veo irse, llega al desplome final, busca y sale al árbol. El resto se sobreentiende, el desplome final pone la cereza al pastel.

Vaya salida, terminamos con los antebrazos cansados y la frente bien alta. Técnicamente la vía es de 5º equipada. Recomendable en verano y sin lluvias anteriores. Los rapeles son realizables, siempre teniendo en cuenta que es una maniobra peligrosa. Sino en bote desde la escala.

Como decía un grande, hemos vuelto, siendo amigos y con la vía hecha.

Saludos a los Cucas y un recuerdo a los Recauxutats.

INTRÈPIDA SIRENA from yous on Vimeo.

Començament de competicions

El passat dia 23 de febrer, es va celebrar la primera Copa Catalana d’Escalada en Dificultat (corda).
La prova es feia en unes bones instal·lacions de Sabadell, concretament a la Panxa del Bou.
La participació de gent, va ser prou un èxit, ja que fins i tot no s’hi cabia per mirar com a públic.

Del Matxacuca va assistir l’escalador Marc Muñoz. No va fer un bon paper en competició, perquè a la primera via tècnica, els nervis el van fer perdre el control i anar a terra. Tot i que a la segona via va ser dels que va arribar més a munt, però l’error del principi va passar factura.

És complicat aguantar la pressió novament de la competició, sobretot en corda amb escaladors tant forts i acostumats a competir. Crec que això últim, sobretot, fa baixar molt l’autoestima.
Competir amb gent que està pasant a semi finals de copa del Món, en podis de copa d' Espanya, dins de la Copa Catalana, et fa pensar, que aquesta gent està “molt ben preparada” i han pogut seguir un entrenament rígid i exigent.

Ara parlant personalment, l’autoestima la tenia pel terra, quan un mateix sap que no has pogut entrenar regularment, ni tan sols entrenar des de principis d’octubre. No crec que no tingués possibilitats realment, però no poder anar a “tope” i motivat, si més no, no poder haver entrenar al Pavelló Esportiu de Santa Cristina m’ha derrotat mental i físicament.

O sigui que no tinc ganes de competir. No em sento capaç de tornar a competir fins que no pugui tornar a entrenar i sentir-me bé. Em fa ràbia perquè aquest any volia anar molt motivat inclòs a copa d’Espanya. Però d’aquí a l’Abril falta res i sincerament em sap greu no poder enfocar i agafar l’escalada que tant m’agrada, com la resta de companys de competició.

A muerte i salut